Aquesta ha sigut  la sortida als ALPS d'enguany.  Del 26 d'Abril al 04 Maig uns quants hem esquiat i trepitjat muntanyes ben altes del Valais i la zona del Mont Rosa, reseguint, tambe, tot el itinerari "de altura" de una cursa famosa: El Trofeo Mezzalama.

                                                                                                                                                               

                                                   Fotos i.... moltes fotos. 

Amb 4.568 m. el Zumstein (la punta central i esquiable del Mont Rosa) va ser l’objetiu triat per l’Aureli per assolir el seu primer quatre mil. Força alt, si es compte que als Alps no hi ha gaires llocs on pujar els esquis mes amunt.

Aquest cim esplendit el vam assolir sense mes dificultats que el seu desnivell i la nostra adaptacio a l’alçada, pero tambe sense una conciencia clara de la seva dimensio, que s’ens faria evident despres d’una hora de baixada i quant la maranya d’esquerdes ens va aturar. Aquell día no hi havia traçes i vam tindre que esperar un grup de tres que pujaba amb un guia, cap a la Gnifetti ens va semblar, i que possiblement baixarien tambe per alli. Molt comodament per nosaltres, aixi va ser.

Per contra, al dia seguent fracassariem en un intent al altiu Nordend: un temps nuvol, fred i ventos s’ajuntaria amb la formidable pendent d’aquesta dent i ens faria enrrera. Es una muntanya que vol temps, força i tecnica. No es gens fácil.

Despres de passar nit a la amable Mont Rosa Hutte, la meteo adversa va forçarnos a tallar l’itinerari que ens havia de portar a Saas per l’Adlerpass, tombant doncs cap a Zermatt, per la llarguissima gelera de Gorner. Es penos, pero la evident regressio de les geleres alpines esta afectant molt aquesta i el salt final va cami de restar impracticable. Aquest pas, que no fa gaires anys era una comoda baixada, ens va costar horas de por i esforços.

Sortint amb el remuntador de Zermatt, ja amb el Feliu, varem pujar al Breithorn (4.156 m.) per fer la foto de grup i desde alli –sense cap vergonya- reseguirem la traça de la Cursa Mezzalama per sota del Pólux, fins al cim del Castor (4.228 m.) i per tota la ventada i espectacular aresta que va desde aquest cim fins la Punta Felik, baixant a passar nit al Quintito Sella. Tinc que reconeixer que sense la traça feta aquest itinerari seria dificil.

Desde aquest bonic refugi pujariem de nou a la traça de la Cursa i –ja amb els corredors i casi com part d’aquest espectacular circus- vam passar el Naso del Lisskam (4.130 costeruts metres i vent, molt vent un altra vegada) i avall la gran baixada, amb ambient de cursa, acabant aixi l’estada a l’hivern alpi, fins a Gressoney, on vuit dies avans habiem deixat la primavera.

Vam anar i tornar be: el Lluis, l’Aureli, el Feliu, l’Agusti i l’Andreu.