Conanglios Gener de 2005

Eixa vall no se visita a l'hivern sino poques vegades, i es que sempre hi tenim massa de neu i les allaus es fan de dia.  Enguany, per˛, la manca de neu -nomes tenim molta a la tele- ha fet possibles dos sortides seguides al mateix pic. La segona millor que la primera i a la tercera anira la venšuda, segur.

I es que el tal pic no es deixa pujar tan facil:  ambient serios, ombrivol i fred, pendent dreta, l'esllevisada sempre a punt, neus fondes, neus soleixades, neus encrostrades, neus sempre bones, es clar..


 

El Pic de Conanglios (2770) que si ho veus desde el fons no sembla que es pugui pujar amb esquis, pero si..

Es l'arribada a l'aresta final. Sembla que per arribar al cim s'ha de fer un altre tomb, encara.

Baixant la darrera fina aresta. Al fons la cresta de Mar potser ??

Ambient molt d'alta muntanya, casi alpi. Es una vall tota voltada d'altes crestes.

Te una baixada rapida pel mateix lloc de pujada. Mes a l'esquerra (mes al sud) hi ha un altra baixador, massa rapid i tot, potser.

La pendent, que fuig avall.

Lluis, Xavi i Agusti, ja a les pales finals.

El bosc de Conanglios, jove, de faix i pi negre, ens fa passar un parell de quilometres, abans d'arribar a la carretera.