Ni Castanesa ni Baciver

Un cop d’ull al hipermapa  ens diu que el piquet que varem pujar va esser un minúscul antecim d’un cim secundari anomenat "Pic de les pales de l’estany". Poc mes de 2600 metres de neu regular i bones pedres. Això si, dia lluminós i transparent, vista llarga de  l'altiu Posets per una banda i dels Beciberris per l’altra. Cap al sud, en tranqui-la espera  la plana i la boira, però lluny, a tot un dia de vent i de sol.  

Una bona colla, potser una quarantena entre esquiadors i "raqueters" (o raquetistes, no tinc clar el terme adequat)  i ens ho varem passar be. Malgrat la forta pendent dels darrers metres, tothom al cim. Per torns, es clar.  Ja sabeu, un  clic  per veure cada foto a la seva mida.